UNESCO i ISTE

Per viure plenament en societat al segle XXI cal que els nens i nenes, i també els adults, adquireixin diverses competències relacionades amb l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). 

L'adquisició d'aquestes competències es planifica a les diverses etapes educatives i queda recollida als Currículums de l'educació infantil, l'educació primària, l'educació secundària obligatòria, de Batxillerat... 

El conjunt de competències relacionades amb el coneixement i ús de la tecnologia rep el nom de competència digital i el procés d'adquisició de les mateixes s'anomena alfabetització digital (i el seu desconeixement dóna lloc a l'analfabetisme digital).

A continuació us deixo una presentació que era una activitat de classe.

https://docs.google.com/presentation/d/1WOfr40PtPa3k-P1mCpji2K0j4zuFORKGlHaiB0ak1dY/edit?usp=sharing

Hem de pensar que actualment la societat està avançant molt ràpidament i ens hem d'estar actualitzant i posant el dia contínuament. Per això crec que els mestres han de tenir aquestes competències assolides, perquè aquestes noves tecnologies poden ser molt útils alhora de treballar a dins de l'aula. Però s'ha de tenir molt present que sempre seran complementàries a les explicacions del mestre, mai podran substituir-lo, s'ha de buscar un equilibri.

Per si voleu saber més, aquí trobareu un document amb més informació.

Taxonomia de Bloom

A l'any 1956, Benjamin Bloom i uns altres col·laboradors van classificar les activitats educatives en una classificació que es coneix com a Taxonomia de Bloom. 

La Taxonomia de Bloom estructura les activitats educatives jeràrquicament, de més senzilles a més complexes, de manera que no es pot assolir l'ordre superior si no s'ha assolit abans l'inferior.

La Taxonomia de Bloom està dividida en tres dominis d'activitats educatives:

• Domini cognitiu: processar informació, coneixement i habilitats mentals

• Domini afectiu: actituds i sentiments

• Domini psicomotor: habilitats manipulatives, manuals o físiques

En aquesta entrada faré referència al domini cognitiu ja que és el que a l'any 2000, va ser revisat i s'hi van incorporar les accions en forma de verbs com a fonament de les capacitats.


A continuació us deixo una fotografia perquè pogueu observar les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment i les formulades l'any 2000:



                    http://www.eduteka.org/imgbd/23/23-11/magBloom.jpg
  
Després, a l'any 2008, es va proposar una nova revisió que és la que es coneix com "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital".

Finalment, us deixo l'enllaç per si esteu interessats a llegir tots les Taxonomies i saber una mica més sobre el tema.

http://www.eduteka.org/TaxonomiaBloomCuadro.php3

Com parlar bé en públic

A la classe de COED, vam estar comentant el llibre de lectura que ens teniem que llegir titulat "Com parlar bé en públic". Vam realitzar grups de treball per realitzar un decàleg dels 10 punts més importants per ser un bon comunicador. El decàleg del nostre grup era així:

1. Organitzar les idees, fer el guió
2. Controlar i dissimular els nervis
3. S'ha de tenir en compte els quatre aspectes de la veu (volum, velocitat, articulació i actitud) i modificar-los segons la situació
4. Mantenir contacte visual amb el públic
5. Començar amb un somriure i tenir una actitud positiva
6. Fer que el públic participi, és a dir, fer-ho dinàmic
7. Adaptar-se a l'interès i actitud del públic
8. Actuar i improvisar amb naturalitat
9. Fer servir els mitjans audiovisuals com un suport
10. Fer servir frases curtes i senzilles per facilitar la comprensió del públic

Per treballar tots aquests conceptes de parlar bé en públic, vam realitzar un treball modular que s'anomenava "Identitat i territori". Aquest consistia en preparar i realitzar una exposició oral amb un suport TIC en grups de dues persones, d'una durada de 10 minuts sobre un aspecte/dimensió del concepte identitat/territori.

La Marta Casado i jo vam realitzar una presentació que tractava sobre la influència de la publicitat. 

Per dur a terme la presentació vam començar reproduint un anunci i a partir d'aquest vam anar fent preguntes al públic perque es donessin compte de la quanitat d'elements que conté un anunci publicitari i de la manera en com ens influeix. Despres tambmé vam fer dues activitats: una anava relacionada amb les cançons dels anuncis i l'altre amb els eslogans.

Al principi estava bastant nerviosa ja que tenia por a quedar-me en blanc i em sentia molt observada, però a mesura que va anar passant la presentació cada cop estava més relaxada i vaig intentar gaudir-la al màxim.

Realitzar aquesta exposició oral m'ha ajudat a plantar cara als nervis i a aprendre a parlar en públic, per tant, considero que ha estat una activitat molt enriquidora i que m'ha aportat coses en molts aspectes.

A continuació us deixo la presentació Prezi que vam crear per poder dur a terme aquesta exposició.

També vam realitzar una altre activitat que es tractava de recitar un poema escollit per nosaltres davant de tota la classe. 

Amb la poesia, aprenem a transmetre d'una manera diferent els nostres pensaments i emocions de manera que arribin més a les persones.

Alhora de haver tingut que recitar en públic una poesia, ens ha ajudat a perdre encara més la vergonya  i s exposar-nos a persones que més endavant seran els nostres alumnes.

El fet de recitar la poesia hem treballat la memòria i aspectes llegits en el llibre de com parlar be en públic i de com ser un bon comunicador.

A continuació us deixo el poema que vaig trair i vaig  tenir que recitar:

PELS ESPAIS LLUMINOSOS S'ESTENEN MES MIRADES ...

Pels espais lluminosos s'estenen mes mirades

sense que entorn obiren més que lo cel i el mar:

lo cel amb sa grandesa serena i majestuosa,

lo mar amb sa infinita superba majestat.

Les ones van i vénen amb son plomall d'escuma:

ja s'alcen bullidores, ja cauen gemegant,

ja en rims de perles brillen a la claror dels astres,

ja estenen per la platja son transparent cristall.

Les ones van i vénen per sobre la mar blava:

si llestes se'n van totes, més llestes tornaran.

No és això lo que passa pels mars en què navego,

on les ones que fugen se'n van per no tornar.

                                  

                                                                    Víctor Balaguer

Abans de recitar el poema estàvem tots molt nerviosos i això es notava en l'ambient de la classe. 

Crec que vaig recitar bastant bé el poema, malgrat els meus nervis a flor de pell.

Aquesta activitat m'ha ajudat molt a l'hora de parlar en públic, de perdre els nervis i d'aprendre els errors que cometo per tal de millorar-los la pròxima vegada i poder arribar a ser una bona comunicadora.

Comunicació audiovisual (Guillem Orozco)

A la classe de COED vam parlar sobre el tema de la comunicació audiovisual. Vam estar comentant sobre el tema de la publicitat, al qual vaig aprendre que el missatge que volen transametre és molt més complex del que sembla a primera vista i que hem d'estar molt atents si de veritat el volem captar correctament, ja que també hi ha molts missatges subliminals.

Vam fer la part teòrica d'aquest apartat mitjançant un vídeo de Guillem Orozco que parlava sobre la comunicació audiovisual i quan va acabar el vam comentar entre tota la classe. Al final vaig poder extreure aquesta informació:

La imatge té un codi universal, és a dir, tothom sap el que interpreta, a diferència de la llengua, per això en la comunicació audiovisual és bàsic. Per altra banda, cal destacar que la imatge no se li dóna un valor per si mateixa, sinó que complementa allò escrit i l'explicació del professor, per exemple. És per això que no només hem d'educar als nens amb medis audiovisuals, ja que no és el mateix ensenyar amb vídeos que de manera presencial o amb llibres de text.


La família i l'escola tenen una funció d'educar als nens i als joves. Si un nen té problemes a casa o els seus pares mai hi són, és obvi que es passarà la majoria del seu temps mirant la televisió, jugant a videojocs, amb el mòbil... Per tant, és fonamental que la família i l'escola treballin conjuntament per tal de que el nen pugui ser educat d'una altra manera que no sigui la audiovisual.

Els medis de comunicació també tenen una gran responsabilitat, ja que tenen un efecte educatiu perquè els nens s'eduquen del que veuen a la pantalla, per tant, aquests medis suposen una innovació en l'educació.

Com a conclusió d'aquest vídeo, i segons Guillermo Orozco, s'han de desenvolupar competències bàsiques i una alfabetització digital que permeti que poguem treure-li el màxim profit als medis audiovisuals.

La part positiva de tot això és que les noves generacions s'adapten més fàcilment als canvis, tenen la ment més oberta, tot i això no vol dir que vinguin amb el "xip" incorporat sobre les tecnologies, per tant, se'ls ha d'ensenyar mitjançant l'alfabetització, que consisteix en saber llegir més enllà, en saber veure i no només mirar, saber en quines situacions de dia a dia podem fer-ne ús, en quina mesura, els tipus de mitjans...

Després d'aquesta sessió crec que la comunicació audiovisual és una bona forma d'ensenyar als nens i d'educar-los d'una manera diferent, nova i "divertida", però sense deixar de banda l'ensenyança tradicional amb llibres i professors.

Descriure escriure

La llengua oral formal, vam dir a la classe que és un tipus de llengua que no és espontània i que no tothom hi té accés.
Es pot classificar la llengua oral formal en diferents trets:

CARACTERÍSTIQUES CONTEXTUALS

Són les característiques que tenen a veure amb el context.

• És una comunicació acústica, efímera i produïda en temps real, en que s'elabora sobre la marxa.
• Comunicació unidireccional, en que l'emissor i el receptor comparteixen un espai físic i un temps determinat, hi ha una interacció visual i emotiva, la qual cosa fa que sigui la clau de l'èxit de la comunicació.

CARACTERÍSTIQUES TEXTUALS

Són les característiques que tenen a veure amb els texts o amb els discursos.

• És formal i generalment monologada , en el que només parla una persona.
• És informativa, planificada i de tema sovint especialitzat, el text ha d'estar planejat però hem de tenir present que també s'ha de tenir espontaneïtat i improvisació.
• És repetitiu i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals, això ajuda a completar el missatge. El llenguatge no verbal com els gestos, les mirades, les pauses, les entonacions, el to, el volum, la velocitat, el ritme... ajuden al desenvolupament del missatge.

CARACTERÍSTIQUES LINGÜÍSTIQUES

Són les característiques que tenen a veure amb la competència lingüística.

• Té un paper fonamental dels trets suprasegmentals. Té a veure amb l'elaboració de la frase, exclamacions, preguntes...
• Ocurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica...
• La correcció normativa i ús de la varietat estàndard.

Tractar més a fons la llengua oral formal m'ha ajudat a conèixer les característiques que la formen i per tant, em servirà en un futur a l'hora de realitzar exposicions orals en públic, ja que me adonat que és molt important.

Característiques o propietats del text/discurs

• Definició: són les qualitats que té un escrit o un discurs quan actua eficaçment com a missatge real en una situació comunicativa. Quan passa tot això, parlem d'un text significatiu (quan compleix les 5 característiques del text). Quan no hi han aquestes qualitats és un "no-text".

• Descriptives: són les que analitzen o expliquen el funcionament d'algun aspecte lingüístic.

• Prescriptives: són les que ens determinen les normes d'ús.

• Adequació: és el grau d'adaptació d'un discurs a la seva situació comunicativa, tenint en compte l'interlocutor i el propòsit o l'objectiu.

• Coherència: és la propietat del text que selecciona la informació rellevant o important de la que no ho és. A més a més, estableix la relació lògica i no contradictòria entre les diferents parts d'un discurs, tenint en compte l'estructura lògica del text.

• Cohesió: conjunt de relacions o vincles de significat que s'estableixen entre diferents elements o parts del text i que permeten al lector interpretar aquest text amb eficàcia.Tipus de connectors:
• Locució
• Preposició
• Adverbi
• Signes de puntuació
• Conjuncions
• El·lipsis de subjecte

• Correcció: norma explícita d'ús en una comunitat lingüística de parlants.

• Variació: es refereix a la qualitat dels trets estilístics i expressius d'un discurs amb determinats valors i actituds socials.

Llenguatge i comunicació

LLENGUATGE I LLENGUA

Llenguatge: és un instrument de comunicació que és diferent del que posseeixen els primats més desenvolupats. Amb el llenguatge reduim i ordenem les percepcions de l'entorn. Alhora, també és un element bàsic en la constitució del pensament i indispensable per a la memòria. A més a més, el llenguatge també ens permet l'autoexpressió, el diàleg amb nosaltres mateixos.

Llengua: fa referència a l'idioma, que és el sistema que una comunitat humana utilitza per a desenvolupar la comunicació.


També vam parlar sobre el llenguatge com a facultat humana. Vam dir que és un do universal dels humans que  aquesta facultat fa possible l'aprenentatge lingüístic, que marca els límits dels tipus de llengües que es poden adquirir i que es concreta en una "llengua".

Com a conclusió podem extreure que el llenguatge és el que ens defineix com a espècie humana i el que ens diferència de les altres espècies. És una facultat amb la qual naixem, és genètic.

LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA

Què és la competència comunicativa?

La competència comunicativa és la capacitat d'una persona que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la. Es configura a partir de l'experiència social, les necessitats i motivacions, i l'acció, que és alhora una font renovada de motivacions, necessitats i experiències.

Quins són els components de la competència comunicativa?

1. Competència lingüística/gramatical: fa referència al domini del codi lingüístic
2. Competència sociolingüística: fa referència a les regles socioculturals d'ús
3. Competència discursiva: fa referència a l'habilitat de produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats
4. Competència estratègica: fa referència a l'habilitat d'utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal

A partir d'haver treballat la competència comunicativa a classe, vam arribar a la conclusió que un bon comunicador s'assegura que el seu text tindrà cohesió, que un bon comunicado sap estructurar el discurs, tenint el compte l'atenció del públic, que sap interpretat el context i sap gestionar el discurs segons el context, etc.

BON COMUNICADOR

Abans d'això, a classe també havíem fet una activitat que consistia en grups triar una persona que per a nosaltres sigues un bon comunicador i dir quines eren les coses que ens ho feien pensar. Després d'haver posat en comú a la classe les persones triades per cadascú, vam arribar a una sèrie de característiques necessàries per a que una persona fos considerada bon comunicador. Algunes de les característiques són:

• Claredat a l'hora d'expressar-se
• Directe al dir les coses
• Entenedor i ràpid
• Ús d'un vocabulari adequat
• Domini de la llengua
• Saber captar l'atenció del públic
• Seguretat
• Ús de xarxes socials
• Ús d'exemples
• Humor
• Coneixement sobre el tema que es tracta...

El bon comunicador que vam triar el nostre grup va ser l'Oscar Dalmau, a continuació us deixo la presentació amb Pearltrees que vam utilitzar alhora d'exposar-la davant dels comapnys.

Les característiques d'un comunicador són molt àmplies, però no són tancades, depenen molt del públic. No hi ha un discurs correcte o no correcte, sinó que hi ha discursos adequats i de diferents graus d'eficàcia. El canal a través del qual s'envia la informació també té molt a veure.

El fet d'haver treballat tots aquests conceptes a classe m'ha ajudat molt a adonar-me de la importància que té la llengua i la comunicació, i també he après molts aspectes que m'ajudaran a ser una bona professora en un futur.